Grammatik Romontsch Sursilvan Lecziuns 1-10
Grammatik gemäss Lehrmittel Cours da romontsch sursilvan der Ligia Romontscha Cuera (1993)
Grammatik gemäss Lehrmittel Cours da romontsch sursilvan der Ligia Romontscha Cuera (1993)
Kartei Details
Karten | 58 |
---|---|
Lernende | 54 |
Sprache | Deutsch |
Kategorie | Übrige |
Stufe | Andere |
Erstellt / Aktualisiert | 15.04.2013 / 22.04.2025 |
Weblink |
https://card2brain.ch/box/grammatik_romontsch_sursilvan_lecziuns_110
|
Einbinden |
<iframe src="https://card2brain.ch/box/grammatik_romontsch_sursilvan_lecziuns_110/embed" width="780" height="150" scrolling="no" frameborder="0"></iframe>
|
Lernkarteien erstellen oder kopieren
Mit einem Upgrade kannst du unlimitiert Lernkarteien erstellen oder kopieren und viele Zusatzfunktionen mehr nutzen.
Melde dich an, um alle Karten zu sehen.
Fragewörter: wo, wie, von wo / woher, wieviel, wann, warum
wo --> nua
wie --> co
von wo / woher --> danunder
wieviel --> con
Wann --> cura
warum --> pertgei
Possessivpronomen
1. sing. --> miu, mia, mes, mias
2. sing. --> tiu, tia, tes, tias
3. sing. --> siu, sia, ses, sias
1. plural --> nies, nossa, nos, nossas
2. plural --> vies, voassa, vos vossas
3. plural --> lur (unveränderlich)
Höflichkeitsform: vies, vossa, vos, vossas
Konjugation des Verbs star
jeu stun
ti stas
el/ella stat
nus stein
vus steis
els/ellas stattan
Konjugation des Verbs voler
jeu vi
ti vul
el vul
nus (vu)lein
vs (vu)leis
els vulan
Frageform von esser
sun jeu a Cuera?
eis ti...?
eis el....?
eis ella...?
ein ins....?
essan nus...?
essas vus...?
ein els....?
der bestimmte Artikel
(giuven / scolast / amith / emploiau / giuvna / scolasta / amitga / emploiada)
il giuven / ils giuvens
il scolast / ils scolasts
igl amitg / ils amitgs
ilg emploiau / ils emploiai
la giuvna / las giuvnas
la scolasta / las scolastas
l'amitga / las amitgas
l'emlpoiada / las emploiadas
Präpositionen zum Merken
1. wem gehört dieses Haus?
2. Wem danken Sie?
3. bei wem arbeiten Sie?
4. Mit wem machst du diesen Kurs?
5. Für wen kauft ihr ein?
1. da tgi ei quelle casa?
2. a gi engrazieis vus?
3. tier tgi lavuran els?
4. cun tgi fas ti il cuors?
5. per tgi compreis vus quei?
Bedeutungen von quei
tgi ei quei? --> wer ist das? --> neutrales Pronomen
tgi ei quei um? --> wer ist dieser Mann? (männliches Demonstrativpronomen
örtliche Bezeichnungen
- oben, im ersten Stock
- unten, im Keller
sisura, ell' emprema alzada --> oben, im ersten Stock
giusut, en tschaler --> unten, im Keller
Verneigung
--> Jeu lavurel a Turitg
--> El stat cheu
--> Quei ei ver.
Jeu lavurel buc a Turitg.
El stat buca cheu
Quei ei buca ver
örtliche Bezeichnungen
hinter dem Haus
vor dem Haus
hinter dem Haus des Lehrers
davos casa --> hinter dem Haus
avon casa --> vor dem Haus
davos la casa dil scolast --> hinter dem Haus des Lehrers
Konjugation des Verbs capir
(auch 4. Konjugation, mit -esch)
jeu capeschel
ti capeschas
el capescha
nus capin
vus capis
els capeschan
Objektivpronomen - Akkusativ
Regula vesa
mei
tei
el / ella
nus
vus
els / ellas
Sonderformen Adjektive
gut
schön
viel
gut: bien, buns / buna, bunas
schön: bi, bials / biala, bialas
viel: bia, biars / biara, biaras
Objektivpronomen - Dativ
Sonja scriva
a mi
a ti
ad el / ad ella
a nus
a vus
ad els
ad ellas
Verben der 3. Konjugation
Bsp: vender
auch: enconuscher, metter, rispunder
jeu vendel
ti vendas
el venda
nus vendein, nus vendin
vus vendeis, vus vendis
els/ellas vendan
nus, vus: beide Formen möglich, Sprachentwicklung geht in Richtung -in-, -is
Das Relativpronomen nua che
--> heisst was? wird wie eingesetzt?
nua che steht für wo (in dem, in der, in das)
La fatschenta nua ch'el lavuar ei pintga.
Ll vitg nua che nus stein ha num Ladir.
Adjektive, die in der Regel vor dem Substantiv stehen
bia
grond
bien
pign
Konjugation des Verbs prender
jeu prendel
ti prendas
el pren
nus prendein / nus prendin
vus prendeis / vus prendis
els prendan
Konjugation der Vergen auf -ar (1. Konjugation)
Bsp: cumprar
(weitere Beispiele: maridar, salidar, tgirar, engraziar, magliar)
jeu cumprel
ti cumpras
el/ell cumpar
nus cumprein
vus cumpreis
els / ellas cumpran
Konjugation Verb haver
jeu hai
ti has
el/ella ha
nus (ha)vein
vus (ha)veis
els/ellas han
Konjugation des Verbes luvrar
jeu lavurel
ti lavuras
el/ell lavura
nus luvrein
vus luvreis
els lavuran
Uhrzeit
1:00
2:00
5:10
7:15
9:30
10:45
02:55
Mittag
Mitternacht
1:00 --> igl ei l'ina
2:00 --> igl ei las duas
5:10 --> igl ei las tschun e diesch
7:15 --> siat ed in quart
9:30 --> nov e mesa
10:45 --> in quart avon las endisch
02:55 --> tschun avon las treis
Mittag --> miezdi
Mitternacht --> mesanotg
örtliche Bezeichnungen
weit weg vom Dorf
nahe beim Wald
lunsch naven dil vitg --> weit weg vom Dorf
datier digl uaul --> nahe beim Wald
Konjugation des Verbs discuorer
jeu discuorel
ti discuoras
el / ella discuora
nus discurrin
vus discurris
els discuoran
30, 40, 50
30 --> trenta
40 --> curonta
50 --> tschunconta
der unbestimmte Artikel
(giuven, amitgh, giuvna, amitga)
in giuven / giuvens
in amitg / amitgs
ina giuvna / giuvnas
in'amitga / amitgas
Gebrauch von bia
(temps, lavur, amitgs, emploiadas)
bia kann veränderlich oder unveränderlich sein
bia temps
biara / bia lauvr
biars / bia amitgs
biaras, bia emploiadas
Präposition "mit"
mit Artikeln
mit = cun (cul, cugl, culla, cull', culs, cullas)
örtliche Beziehungen: da, a --> was steht wofür?
Signur Camenisch ei da Ladir --> von / aus (woher?)
mo et stat a Cuera --> in Chur (wo?)
-
- 1 / 58
-